El Jove Mariner,  (Henri Matisse)

1. Utilització d’un sol color o paleta reduïda: En aquesta obra, Matisse utilitza una paleta reduïda de tons foscos com el blau i el negre per a la roba del jove, contrastant amb el fons clar rosat. Aquesta paleta bàsica ajuda a enfocar l’atenció en la figura del jove i en la seva expressió.
2. Analogia cromàtica: En aquesta pintura, Matisse aplica colors adjacents, com els diferents tons de blau i verd que s’aprecien en la roba i les ombres. Això genera una harmonia suau i cohesió dins del subjecte principal.
3. Interacció entre complementaris: El contrast es crea entre el fons rosat càlid i els colors més foscos i freds de la figura. Aquesta tensió entre colors complementaris aporta un cert dinamisme a la pintura, una tècnica freqüent en els moviments avantguardistes.
4. Temperatura cromàtica: L’obra té una temperatura cromàtica variada: els tons freds de la figura contrasten amb el fons càlid. Això genera un equilibri i fa que la figura principal destaqui, utilitzant el fons per ressaltar la presència del jove mariner.

Le Luxe II, (Henri Matisse)

1. Utilització d’un sol color o paleta reduïda: Le Luxe II també presenta una paleta de colors limitada, amb tons de pell rosats per a les figures, vermell a les formes del sòl, verd en l’aigua, i blau per al cel. Matisse treballa amb una gamma simplificada que dóna a la peça un efecte de serenitat.
2. Analogia cromàtica: Aquí, Matisse utilitza una analogia entre els tons càlids, especialment a les figures humanes i al sòl vermell, que estan molt pròxims en el cercle cromàtic. Aquesta elecció cromàtica manté una harmonia tranquil·la entre els colors i les formes.
3. Interacció entre complementaris: Hi ha una interacció subtil entre els colors càlids de les figures i el fons més fred del paisatge, especialment en la combinació de l’aigua verda i el cel blau. Aquesta dualitat complementària genera contrast visual, però sense trencar l’harmonia de la composició.
4. Temperatura cromàtica: La pintura es percep amb una temperatura càlida en general, especialment per la presència de tons rosats i vermells que dominen l’escena. Els blaus del cel i els verds de l’aigua afegeixen frescor, equilibrant la calor del color de la pell de les figures humanes.

En aquestes primeres dues obres, Matisse juga amb les combinacions cromàtiques per mantenir l’equilibri i ressaltar la figura o la narrativa sense sobrecarregar l’escena.

Meditation (Portrait of Laurette), (Henri Matisse)

1. Utilització d’un sol color o paleta reduïda: La paleta de colors en aquesta pintura és relativament reduïda, amb una predilecció pels tons verds, blaus, grocs i tocs de beix i marró. Això indica que l’artista busca crear una atmosfera específica amb una harmonia visual limitada però efectiva. Tot i ser una obra colorida, el color predominant (verd/blau) domina gran part del retrat, suggerint un ambient més introspectiu o melancòlic.
2. Analogia cromàtica: L’artista utilitza una analogia cromàtica en l’elecció de colors adjacents al cercle cromàtic, com ara els tons blaus i verds, que aporten una sensació d’harmonia i calma. Aquesta proximitat cromàtica fa que els elements de l’obra se sentin connectats entre si.
3. Interacció entre complementaris: Tot i que l’obra no fa un ús extensiu dels colors complementaris, es poden apreciar lleugeres interaccions entre els grocs de la cadira i els tons blavosos del vestit. Aquest contrast subtil aporta un equilibri visual i un cert dinamisme, similar al que buscaven els impressionistes i postimpressionistes en les seves experimentacions amb la llum i el color.
4. Temperatura cromàtica: La pintura juga amb una temperatura cromàtica freda, dominant pels verds i blaus, que genera un ambient introspectiu, tranquil i un xic distanciat emocionalment. No obstant, hi ha petits elements amb una temperatura més càlida (com la cadira groguenca), que ajuden a equilibrar la composició i aporten punts d’interès.

Aquest estil és característic de les primeres avantguardes, que buscaven transmetre emocions a través de la utilització conscient del color i la simplificació formal.