PAC 4

Primera part

“Mont Sainte-Victoire” (1904-1906) – Paul Cézanne
Composició piramidal: En aquesta obra, Cézanne utilitza una estructura triangular o piramidal, amb la muntanya com a punt més alt i els elements del paisatge, arbres i primer pla formant la base. Aquesta estructura aporta estabilitat i ordre, mentre que l’ús magistral de formes geomètriques i modulacions de color crea profunditat i perspectiva.

“El Crit” (1893) – Edvard Munch
Composició centrada i lineal: Munch col·loca la figura al centre de la composició, utilitzant la passarel·la com a línia que guia l’ull cap a aquesta. Els elements ondulants del fons augmenten la intensitat emocional, centrant tota l’atenció en l’angoixa de la figura. Aquesta estructura lineal és clau per potenciar el dramatisme de l’obra.

“Gira-sols” (1888) – Vincent van Gogh
Composició radial: Els gira-sols es disposen en un patró circular que emana des del centre del gerro, creant una estructura radial. Aquesta composició condueix l’ull de l’espectador per tota la pintura, amb les formes florals repetitives i els tons grocs vibrants que generen una sensació de moviment dinàmic i vitalitat.

Aquestes obres exemplifiquen com les estructures compositives, ja siguin piramidals, centrades i lineals, o radials, guien la percepció de l’espectador i amplifiquen l’impacte visual i emocional de la pintura. En particular, “Mont Sainte-Victoire” de Cézanne destaca per la seva combinació d’ordre formal i expressió moderna.

Part 2

En els esbossos que he realitzat, he volgut explorar diferents aproximacions a la composició formal i a l’ús de l’espai, seguint les indicacions de l’exercici. En cada proposta, m’he esforçat a treballar diverses estratègies compositives per enfortir la relació entre la forma i la meva intenció narrativa.

1. Composició lineal i perspectiva: Amb l’ús de línies rectes i una perspectiva central (imatge 1), he buscat dirigir l’atenció cap a un punt focal al final del carrer, intentant transmetre una sensació de profunditat i dinamisme.
2. Composició en paisatge natural: En els esbossos de paisatges (imatges 2 i 3), he experimentat amb elements orgànics, com muntanyes i arbres, per trobar un equilibri entre la línia horitzontal del terreny i els elements verticals. Això m’ha ajudat a crear una sensació d’harmonia i ritme visual.
3. Composicions en espais rurals o tradicionals: En l’últim esbós, m’he centrat en la relació entre l’espai arquitectònic i les figures humanes. He volgut posar èmfasi en la distribució del pes visual i en com els diferents elements es relacionen dins de l’arquitectura.

Hola a tots!

Us mostro, els esbossos que he creat per la PAC4 (pintar un quardre amb acrílic).

Exercici:

Girafa – Per aquesta composició he utilitzat la regla dels terços. Crec que ajuda a dividir l’espai de manera equilibrada i harmònica a la vista de l’espectador, ja que es tracta d’una simplificació de la secció áurea. La girafa ocupa, aproximadament dos terços de l’espai vertical de la imatge, amb el cap i el coll destacant en primer pla.

Elefant – En aquesta composició, he escollit la secció àurea. El quadre voldrà representar una escena evocadora de l’Índia, amb un elefant majestuós i tres individus. L’elefant tindrà una gran presència i els personatges quedaran harmònicament situats, en el seu espai.

Les dues dones – La composició mostra dues dones gairebé iguals, carregant un gerro cal cap.  El fet que sigui tan compensat i simètric, fa sensació d’equilibri, d’unitat i harmonia visual. Gairebé sembla que la part esquerra és un reflex de la dreta. Es tracta d’una simetria vertical, fet que fa que la imatge tingui un aire místic o religiós.

La dona que observa els ocells -En aquest esbós tan senzill he distribuït les figures de manera equilibrada, compensant les masses. Aquesta composició crea harmonia i distribueix els objectes o les masses de manera equitativa. La dona en la seva quietud i els ocells creant dinamisme.

De regata -Per aquesta composició he optat per les línies horitzontals que transmeten sensació de calma i estabilitat. Com si es tractés d’una mar planera i calmada. Les línies horitzontals també reforcen la idea d’infinit, d’un punt que no sabem on comença i on acaba. Els tres velers, amb les seves veles desplegades donen dinamisme a la composició tranquil·la.

Pel que fa als colors dels cinc esbossos, miraré de simplificar-los al màxim i de trobar la manera de pintar amb tintes planes amb zones molt ben definides de llums i ombres.

Afageixo el que porto de l’entrega del P4, la veritat és que es nomes l’anàlisi :(